10/04/2019
Ja hem arribat a Santiago, semblava que mai ho aconseguiríem!
I ho diem, no pels 115 quilòmetres que calia superar, ni per la pluja que ens ha complicat les caminades de tres dies, ni per les llagues dels peus, que per sort han estat poques, sinó per la suma de totes aquestes circumstàncies, i d’altres afers sobre vinguts, que han fet d’aquest Camí del Roseta una mica més complicat de gestionar.
Malgrat tot, però, ho hem aconseguit! Hem repetit victòria! Hem arribat tots a Santiago gràcies als nostres acolorits peus.
Tot i que aquesta darrera etapa és la més desafortunada de totes, ja que la part final del trajecte perd l’encant dels boscos de roures, d’eucaliptus, de faigs, que ens han estat acompanyant aquests darrers quatre dies, l’entrada a la ciutat de l’Apòstol sempre té un component especial d’emoció i de moviment energètic interior. Enfilar els carrers de la vila fins trobar-nos la Porta do Camiño, indret per on accedim al nucli històric i monumental. Seguir per la plaça Cervantes, amb els seus porxos plens de parades de llibres de vell, per acabar baixant per la rua Da Acibechería fins la plaça Da Inmaculada, és el preludi del gran moment. És l’avantsala de l’instant més emocionant de tot l’esforç abocat les darreres jornades. Endinsar-se per sota les centenàries pedres del l’Arc de Palau, amb la música de gaites com a melodia de fons, és el moment més sublim que es pot esperar. I s’accedeix a la plaça, la plaça de l’Obradoiro, lloc d’inici de la nostra il·lusió alhora que és el final de la nostra aventura.
Fins aquí el nostre viatge. Fins aquí la nostra aventura. Fins aquí aquest projecte. A partir d’ara haurem de ser nosaltres qui decideixi, individualment, quins seran els nous camins a trepitjar, quins seran els nous destins a descobrir, quines seran les aventures que voldrem viure, i quins seran els destins de les nostres vides.
A tots plegats, als 18 aventurers/es que heu participat d’aquesta experiència, només ens cal dir-vos gràcies, moltes gràcies per haver-nos deixat experimentar plegats les vostres ganes de viure el Camí del Roseta 2019.
I a tothom que ens heu seguit per aquest blog, també volem donar-vos les gràcies pel temps que heu compartit amb nosaltres.
Santiago de Compostel·la, 10 d’abril de 2019
I ho diem, no pels 115 quilòmetres que calia superar, ni per la pluja que ens ha complicat les caminades de tres dies, ni per les llagues dels peus, que per sort han estat poques, sinó per la suma de totes aquestes circumstàncies, i d’altres afers sobre vinguts, que han fet d’aquest Camí del Roseta una mica més complicat de gestionar.
Malgrat tot, però, ho hem aconseguit! Hem repetit victòria! Hem arribat tots a Santiago gràcies als nostres acolorits peus.
Tot i que aquesta darrera etapa és la més desafortunada de totes, ja que la part final del trajecte perd l’encant dels boscos de roures, d’eucaliptus, de faigs, que ens han estat acompanyant aquests darrers quatre dies, l’entrada a la ciutat de l’Apòstol sempre té un component especial d’emoció i de moviment energètic interior. Enfilar els carrers de la vila fins trobar-nos la Porta do Camiño, indret per on accedim al nucli històric i monumental. Seguir per la plaça Cervantes, amb els seus porxos plens de parades de llibres de vell, per acabar baixant per la rua Da Acibechería fins la plaça Da Inmaculada, és el preludi del gran moment. És l’avantsala de l’instant més emocionant de tot l’esforç abocat les darreres jornades. Endinsar-se per sota les centenàries pedres del l’Arc de Palau, amb la música de gaites com a melodia de fons, és el moment més sublim que es pot esperar. I s’accedeix a la plaça, la plaça de l’Obradoiro, lloc d’inici de la nostra il·lusió alhora que és el final de la nostra aventura.
Fins aquí el nostre viatge. Fins aquí la nostra aventura. Fins aquí aquest projecte. A partir d’ara haurem de ser nosaltres qui decideixi, individualment, quins seran els nous camins a trepitjar, quins seran els nous destins a descobrir, quines seran les aventures que voldrem viure, i quins seran els destins de les nostres vides.
A tots plegats, als 18 aventurers/es que heu participat d’aquesta experiència, només ens cal dir-vos gràcies, moltes gràcies per haver-nos deixat experimentar plegats les vostres ganes de viure el Camí del Roseta 2019.
I a tothom que ens heu seguit per aquest blog, també volem donar-vos les gràcies pel temps que heu compartit amb nosaltres.
Santiago de Compostel·la, 10 d’abril de 2019
Gina, Gregori i Jordi
Equip Camí del Roseta 2019
Enhorabona Caminants!!
ResponEliminaHemos compartido viaje con vosotros, empapados con la incesante lluvia y descubierto las maravillas que ofrecía el Camino.
Fantástico relato que nos ha permitido acompañaros. ¡Gracias!
¡¡Feliz vuelta a casa!!