EPÍLEG

11/04/2019

Ara ja està, ja estem de tornada! 

En un tres i no res ja ha finat aquesta setmana d’aventura. Vam marxar amb un grapat de nois i noies il·lusionats davant aquesta experiència, i ara tornem amb un grup de noies i nois amb ganes de seguir viatjant, de seguir coneixent món i  amb curiositat per tot allò que està passant al nostre entorn.

I és que en el fons tenen curiositats, moltes curiositats. I ho diem des de la nostra pròpia experiència ja que s’han passat una setmana fent-nos preguntes, centenars de preguntes. 

El “profeeeee” és el mantra que més hem hagut de sentir, i hem passat dels:

          profeeeee, falta molt per arribar?

          profeeeee, que em fan mal els peus!

als nous,

          profeeeee, ja portem 20 quilòmetres, això està fet!

          profeeeee, em fam mal els peus, però vull seguir caminant!

Però també he hagut de respondre a centenars de qüestions més profundes:

          profeeeee, per què aquest boscos són tan verds?

          profeeeee, per què els arbres estan tan arrenglerats?

          profeeeee, per què hi ha tantes vaques?

o, senzillament respondre a situacions que, emocionalment, els afecten moltíssim.

Han estat sis dies junts, unes 150 hores que constant contacte que, entre moltes altres coses, ens han permès conèixer-nos una mica millor i, per a ells i elles, créixer com a persones en molts aspectes que, el Camino, els ha ofert aquests darrers dies.

I ja està, fins aquí el Camí del Roseta 2019! Ha estat un veritable plaer poder compartir aquesta nova experiència amb tots vosaltres.

Gràcies Carlos, Dani, Álex, Aida, Víctor, Lia, Alejandro, Marta, Rodrigo, María, Arnau, Nuria, Manu, Judit, Joel, Denis, Melody i Víctor!

Moltes gràcies a vosaltres i a les vostres famílies per haver confiat en nosaltres! 

L'Equip Camí del Roseta 2019

Gina, Gregori i Jordi