06/04/2019
El camí és senzillament encantador, amb una fort ambient romàntic, i la pluja, que ha estat present durant tot el dia, ha ajudat a fer-lo molt més entranyable!
Hem passat per zones amb molts petits cursos d’aigua, petits rierols que cal creuar sobre ponts improvisats amb taulons de fusta o, senzillament, saltant-los de pedra en pedra. Seguim per una zona boscosa on, de tant en tant, ens hi sorgeixen petites explotacions agrícoles. És una terra rica, però alhora és pobra en població. Uns petits i rústics llogarets que, un a un, van configurant un extens rosari d’indrets que, intermitentment, aniran omplint-nos els quilòmetres del cami fins a Santiago.
Així, i després de passar per As Paredes i Vilei, arribem a Barbaledo un indret documentat des del segle X, on trobem l’església romànica dedicada a Santiago, datada al segle XII, que se’ns presenta imponent davant nostre. Ens endinsem en el temple i aconseguim el nostre primer petit tresor. Ja tenim un segell al nostre Carnet del Pelegrí! Ja ens falta menys per assolir la Compostel·la!
Hem passat per davant de la Font del Pelegrí, amb la imatge del Pelegrín, la que fou la mascota de l’any Xacobeo de 1993. Està molt deixada i bruta, no creiem que sigui cap gran atractiu turístic.
I hem seguit camí, i hem trobat més rierols i més aigua que, encaixada en una frondosa vegetació, ens ha fet el trajecte quelcom més que una simple caminata. Castanyers, roures, pollancres, saücs, alisos, ... fan que l’esforç esdevingui un plaer.
Finalment hem arribat a Brea, el punt més alt del dia d’avui, 663 metres i, a partir d’aquí tot és baixada!, ens han dit els profes! Però no és així, aquestes muntanyes són un constant de pujar i baixar! Però tenen raó, fins a Portomarín tot és baixada, ja que es troba a 387 metres d’altitud.
I arribem a la fita que ens indica que només falten 100 quiomtres per arribar a Santiago, i ja hem fet els primers 15! Ja ho tenim, ja estem arribant a la plaça del Obradoiro!
Passant a la vora de Mirallos, hem vist l’església dedicada a Santa Maria, que l’any 1790, es va traslladar -pedra a pedra- des de Ferreiros. Es tracta d’un petit temple, envoltat pel cementiri, on destaca l’impressionant timpà bilobulat, que presideix la seva façana.
I sota la pluja, entrem a la zona del Vilachá, amb uns espais més amplis, amb verds prats i bestiar pasturant! I quasi estem, Portimarín està davant els nostres ulls, només cal travessar el pont, de 350 metres, sobre el Miño i ja hi serem!
Un brusc descens per la carretera ens porta fins la vora de l’embassament de Belesar què va submergir l’antic Portomarín que, puntualment i en moment d’aigües baixes, emergeix resistint-se a morir en l’oblit!
Ja està, i malgrat la pluja i el fred, ja hem arribat a Portomarín, primera etapa superada!
Gina, Gregori i Jordi
Equip Camí del Roseta 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada