EPISODI II, de PORTOMARÍN a PALAS DE REI (25 km)

07/04/2019

I hem arribat a Palas de Rei, i hem arribat ben xops!

Tot i que el dia ha despertat amb sol, l’hem acabat amb una pluja intensa que ens ha calat fins el moll de l’os.

Hem sortit de Pormarin prop de les 10 del matí, ja veieu que ens ho prenem amb calma, creuant el Miño i enfilant camí per la muntanya de San Antònio. És un quiometre d’ascens fins que comença a planejar a cim on el camí és vorejat per ponts i extensos prats ben verds per la puja del dia anterior.

Avui el camí es fa una mica cansat, massa carretera i massa asfalt, tot i que en alguns trams diverses tanques de pins aïllen al caminant de soroll del trànsit. Són prop de set quilòmetres fins arribar a la zona de descans on hem pogut esmorzar, és d,agrair trobar espais com aquest, amb bancs i taules per poder descansar una estona i menjar  l’entrepà tranquil·lament.

I calia agafar forces ja que a uns centenars de metres hem arribat a Gonzar, un llogaret de prou feines un centenar de veïns i, des d’aquí hem enfilat una costeruda pista fins a Castromaior. 700 metres de pujada que ens ha fet patir de valent! Però, malgrat l’esforç la visita ha estat molt instructiva, el fet de veure en viu allò que estudien a l’aula és molt més interessant!

Després de la visita, se’ns ha fet una mica tard, hem anat directe a retrobar-nos amb el camí fins arribar a Vendes de Narón, on hem fet un descans per dinar i recuperar forces.

Un cop dinats, ens comença a ploure! Quin mal moment hem passat veient com el bon temps del matí es perdia entre les gotes de pluja que, subtilment, anaven incrementant la seva freqüència i intensitat.

Seguin camí fins a Ligonde i parem poc, la pluja cada cop més persistent ens impulsa a voler arribar d,hora a Palas de Rei.

Finalment ho hem aconseguit, i a quarts de sis de la tarda hem assolit el nostre destí: Palas de Rei, mai ens havíem alegrat tant de veure un poble!

I demà, més!,,

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019