La nostra aventura començava a Sarria però encara haviem d'arribar allí, així que vam pujar al tren per emprendre el viatje. Quan vam pujar tot era molt guay ja que ens vam adonar que ens donaven mantes, respalls de dents, auriculars... Però una vegada van apagar els llums tot es va fer més pesat. Poca gent, per no dir ningú va poder dormir d'una tirada. Els altres ens vam dedicar a fer visites a altres vagons sense fer soroll. Quan ens vam aixecar, els profes ens van comunicar que la supervisora del tren, els hi va preguntar quina edad teniem pel fet de que ens vam portar de manera molt adecuada. Vam començar a caminar, però abans els profes ens van donar a cadascú una credencial del Camino per anar sellant i demostrar la nostra odissea.
"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada